Si el raïm és una fruita i el pèsol és un llegum, què cullons és l’oliva?
Oliva: Fruit comestible de l’olivera, del qual també s’extreu un oli de gran importància alimentària.
Perfecte. Ara ja sabem que és un fruit. No m’imagino, però, en un restaurant:
-Avui de postre tenim pinya, préssec, olives i poma.
-Sí, prendré unes olivetes amb nata, gràcies.
No us ho perdéssiu, perquè he hagut de buscar oliva al diccionari i he trobat que oliva escrit amb “b”, o sigui, “òliba”, és un ocell rapinyaire nocturn (quines coses). Ara no penseu que buscava “oliva” amb “b”, estava escrit al costat i m’ha fet gràcia.
Però tornem al nostre restaurant, on un client ha demanat unes olives amb nata...
-les voldrà amb os o farcides?-pregunta el cambrer.
-home! anxova amb nata!? –respon indignat el client.
-té raó.-el cambrer resignat abaixa el cap i marxa de la taula.
Si has treballat algun cop de cambrer sabràs que és una feina dura, depèn on et toqui treballar es clar. Jo, una vegada, estava en un bar de copes i em passava la nit preparant “gintònics” . Jo pensava que aquest combinat estava passat de moda, que era com demanar un “cubalibre”... però no, la gent no para de demanar-ho, i jo no parava de posar gel i més gel i quan veia aquells glaçons em venia al cap un petit problema domèstic que, personalment, no he superat encara. Es tracta de la glaçonera que tenim a casa, altrament anomenada "cubitera", si, pels cubitus.... Encara no he trobat una glaçonera en la que no et caigui ni una sola gota d’aigua en algun dels tres passos següents:
1: omplir d’aigua la glaçonera.
2: trajecte fins al congelador + obrir porta d’aquest.
3: el moment de deixar-la dins el congelador.
Aquests tres passos són de difícil execució sense derramar ni una sola gota d’aigua, sense deixar aquell inevitable xarquet al marbre, que penses: -aquest marbre està collonudament anivellat perquè el xarquet es queda allà, immòbil. Però ho pitjor encara està per arribar... el complicat moment de treure els glaçons. Complicat o delicat, tant se val, el cas és que jo, després de donar-li uns cops a la glaçonera o “cubitera”, en català, de “cubitus”, contra l’aigüera cauen dos glaçons i van ràpidament a buscar l’aret de ceba i un ravioli que no havien pogut passar pel forat de l’aigüera. Llavors corres a rescatar aquells dos glaçons, els agafes amb la mà i obres l’aixeta amb l’objectiu de netejar-los. Quan et dones compte, en la neteja ja han perdut el 40% del seu volum i llavors penses en els glaçons dels “cubatas”. Un amic em va dir que els glaçons que compres, si aquells que compres a les benzineres, estan fets d’aigua “destilada” i potser és aquest el motiu per el qual duran tant... no ho se... o potser és per el forat que tenen al mig? ...no ho se... Hi ha gent que sap un munt de coses estúpides, i ara mateix em podria ajudar. Saben unes coses realment raríssimes no entenc com són capaços de retenir en el cervell informació tant poc útil, a mi que ja em costa retenir el mínim d’essencial.
Estuvimos discutiendo acaloradamente sobre si plantar la tomatera o el nogal durante seis asambleas infinitas sin llegar a nada. Como en cualquier asamblea que se precie, defendíamos el consenso por encima de las sucias votaciones, con lo cual era imposible llegar a un acuerdo si ninguna de las dos partes daba su brazo a torcer. Los protomatera defendían, con afilada esgrima verbal, la productividad de la planta, y la posibilidad de colectivizar beneficios a corto plazo. La gente del nogal arengaba con un discurso que permitía vislumbrar la certera apuesta de futuro. La tomatera es un riesgo innecesario. El nogal es un castillo de aire con ínfulas de inversión. Bla. Bla. Bla. Al final, al ver la esterilidad del concepto de funcionamiento asambleario hicimos un agujero, cagamos todos dentro, lo tapamos y disolvimos la asamblea. Unos cuantos plantaron tomateras, otros nogales y yo un aloe, que va guay para problemas de piel. Aquí lo tienes en crema y en la estantería de la pared en gel. No, jabón de ducha con aloe no tengo. Es que somos nuevos y estamos empezando. Acabamos de abrir. Venga, gracias, ya sabéis dónde estamos. Hasta luego.
